Català

La Declaració de la Comissió de Cultura d’AcampadaBCN de Plaça Catalunya  per a un Model de Cultura és un document de principis i propostes debatudes, consensuades i redactades assembleàriament al llarg de dos mesos a la Plaça Catalunya de Barcelona dins el marc de l’Acampada 15M. Aquest document es considera permanentment obert i en procés.

DECLARACIÓ DE LA COMISSIÓ DE CULTURA D’ACAMPADABCN DE  PLAÇA CATALUNYA 

La política cultural no és la cultura.

Les institucions públiques no fan la cultura.

Les institucions públiques gestionen els recursos públics destinats a la cultura.

La cultura és un bé comú i un procés en constant transformació, que reflecteix les dinàmiques socials, el resultat del qual no ha de ser necessàriament una obra o un producte mercantil.

La cultura ha de ser lliure i plural, i les polítiques culturals han de reflectir, fomentar i garantir aquesta llibertat i aquesta pluralitat.

La política cultural ha de dotar de recursos les activitats de recerca, producció, exhibició, difusió i educació cultural, des d’una òptica sostenible i tenint-ne en compte el valor social.

La política cultural no pot estar orientada a una mera consecució de beneficis econòmics.

Cal desenvolupar models culturals a llarg termini, inclusius, participatius, sostenibles i exploratoris.

1.0 – Per una redefinició social de les polítiques culturals

1.1- Replantejar el model de polítiques culturals impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya mitjançant les anomenades Lleis Òmnibus, en què es penalitzen els processos culturals no mercantils i s’afavoreixen les produccions culturals destinades a l’espectacularització de la cultura i al guany econòmic, mitjançant un procés de mercantilització dels imaginaris col·lectius. El guany cultural és fonamentalment social i col·lectiu. El guany econòmic és complementari.

1.2- Constituir un organisme de gestió cultural independent a partir d’un debat horitzontal, transparent i participatiu amb tots els sectors implicats. La trajectòria fallida dels organismes existents fins ara (CoNCA, ICIC…) no pot servir d’excusa per un retorn al dirigisme polític envers les polítiques culturals ni per una vertebració del teixit cultural tenint en compte únicament el concepte d’Indústries Culturals.

1.3- Intensificar el suport a les pràctiques culturals de base que es dediquen a la recerca i a aquelles plataformes que donen cobertura a la creació “emergent”, més que no pas a aquelles centrades en la producció cultural de consum massiu. Al mateix temps, cal adaptar les polítiques culturals als temps productius propis de la investigació i la producció culturals.

1.4- Afavorir una política d’inversions en què la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació cultural (R+D+I) funcionin com a motor d’un model sociocultural no basat necessàriament en la creació d’obres i en la seva exhibició i difusió. Cal afavorir inversions adequades a les realitats culturals i als nous suports que aquestes presenten, tot deixant de banda les inversions en noves infraestructures, aprofitant vivers ja en latència o existents, universitats, etc. i optimitzant així els recursos existents.

1.5- Concedir als creadors i creadores el poder per gestionar els recursos públics vinculats a les seves activitats des de protocols flexibles i transparents. Els organismes públics de gestió cultural són gestors de recursos, no els seus propietaris. La cultura no està al servei de l’administració; l’administració està al servei de la cultura.

2.0 – Per un nou model de gestió dels recursos públics

 2.1- Redimensionar els actuals ajustaments pressupostaris per tal de no orientar-los cap a la retallada d’activitats, sinó cap a una política de planificació sostenible dels recursos a llarg termini, que salvaguardi prioritàriament el teixit cultural de base.

 2.2- Redimensionar els sous dels càrrecs públics de les institucions culturals d’acord amb l’actual realitat socioeconòmica.

 2.3- Fer que els recursos públics invertits en cultura reverteixin al domini públic. Les activitats dels productors culturals que rebin subvencions públiques han de tornar valor social afegit a la societat. Aquest retorn pot prendre forma de socialització dels seus procesos i resultats, a través de l’accés gratuït, mitjançant l’exigència d’ús de llicències lliures o compartint públicament aquests actius.

 2.4- Limitar la privatització del guany generat amb ajuts públics i suprimir les subvencions als projectes, empreses i entitats culturals que poden mantenir la seva sostenibilitat i autonomia econòmica sense la contribució d’aquestes ajudes públiques. Cal reconsiderar les subvencions a les empreses i entitats culturals que extreuen un benefici econòmic desproporcionat, mitjançant la limitació d’aquest ajut o el retorn al domini públic de part d’aquest guany.

 2.5- Si les institucions culturals privades gaudeixen de finançament públic, aquestes han d’estar subjectes als mateixos protocols que afecten els organismes íntegrament públics. Denunciem que els preus d’entrada a un centre cultural privat impedeixin la visita d’una part important de la població, quan és aquesta mateixa ciutadania la que facilita amb els seus impostos part del finançament d’aquesta institució.

 2.6- Que l’externalització dels serveis culturals no impliqui la privatització encoberta del servei, la seva mercantilització ni la precarietat dels treballadors i treballadores culturals.

 2.7- Que l’aplicació de l’1% Cultural contemplat a la Ley de Patrimonio Histórico —que estableix l’obligació de destinar, en els contractes d’obres públiques, una partida de l’1% a treballs de conservació, enriquiment del patrimoni històric i foment de la creativitat artística— sigui transparent i cogestionat amb el teixit cultural local.

 2.8- L’obligació que les entitats culturals públiques i privades amb participació pública programin una quota significativa de produccions procedents del teixit local, autonòmic o estatal tenint en compte criteris contextuals.

 2.9- Potenciar els departaments d’activitats, en comparació amb els departaments expositius en els centres culturals públics, com a marc on es dóna visibilitat preferentment als fenòmens socials emergents i a la vocació de servei públic d’aquestes institucions.

2.10- La consideració d’una nova llei del mecenatge que afavoreixi la col·laboració d’entitats privades en la creació artística.

3.0 – Per un model de cultura lliure

3.1- Abolició immediata i completa de la Disposición Final Segunda de la Ley de Economía Sostenible, també anomenada Llei Sinde, i del Cànon Digital, sense que això suposi la pèrdua del dret a còpia privada ni que s’hagi de gravar un cànon sobre la connexió a Internet.

 3.2- Prohibició del cobrament per part de les entitats de gestió col·lectiva dels drets d’obres que no pertanyin als seus socis i sòcies, així com dels impostos no atribuïbles.

 3.3- Alliberament a l’espai públic, sota llicències lliures, dels fons audiovisuals de les corporacions públiques de ràdio-televisió estatals, autonòmiques i locals.

 3.4- Ús i foment per part de les institucions públiques —estatals, autonòmiques i locals— de sistemes operatius lliures i, en general, de programari lliure.

 3.5- Establir mecanismes legals que garanteixin l’obligatorietat de retorn al domini públic i que afavoreixin l’ús de llicències lliures d’aquelles obres finançades amb fons públics, i estipulació de programes d’ajudes públiques a la creació per a aquelles obres que s’amparin legalment sota aquesta classe de llicències.

 3.6- Fomentar, per part de les administracions públiques, la cultura del paradigma del “procomú”, dels projectes socials que incideixen en operatives procomunitàries i de les empreses del procomú. Desenvolupar institucionalment projectes orientats a la sostenibilitat social i a la possibilitat de compartir col·lectivament els recursos disponibles, com ara l’aprofitament d’infraestructures i espais en desús o la creació de magatzems de materials reutilitzables per la comunitat de creadors i creadores i pels centres de producció.

4.0 – Per unes polítiques culturals transparents

 4.1- La total transparència informativa en la gestió i adjudicació dels recursos de les institucions culturals, tant públiques com privades, i dels seus criteris d’adjudicació de beques i subvencions, així com dels seus pressupostos.

 4.2- L’exigència que els alts càrrecs de l’administració cultural tinguin un coneixement solvent del context cultural local.

 4.3- La convocatòria de concurs públic pels càrrecs directius de les entitats culturals públiques i privades que rebin finançament públic.

 4.4- L’articulació d’una legislació que reguli el traspàs dels gestors i gestores entre l’àmbit públic i privat per tal de prevenir el conflicte d’interessos.

 4.5- L’aplicació obligatòria del “Codi de Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals” a les institucions culturals, públiques i privades. Les entitats han de fer contractes als creadors i productors, i cal que el seu paper primordial en l’activitat quedi reflectit en el conjunt del pressupost.

5.0 – Per una redefinició política de l’espai públic

 5.1- La fi de les polítiques municipals de privatització de l’espai públic. Cal posar fre a l’afavoriment per part de l’administració pública d’aquelles manifestacions en l’espai públic vinculades exclusivament a iniciatives privades i mercantils.

 5.2- La derogació de l’Ordenança Municipal de Civisme de Barcelona i la reescriptura dels usos culturals de l’espai públic a fi de fomentar pràctiques culturals plurals i inclusives, particularment aquelles no tutelades per les administracions.

 5.3- La modificació de la legislació sobre el disseny dels espais públics i mobiliaris urbans per tal d’afavorir la recuperació social dels usos de l’espai públic.

 5.4- Modificació de la gestió i del model de propietat de l’espai radioelèctric públic. Obertura de canals de lliure producció i accés, tant en televisió com en ràdio.

6.0 – Recursos per a una sensibilització cultural a l’educació

 6.1- Intensificar l’educació a les escoles tenint en compte l’experimentació i el foment del reconeixement plural de la sensibilitat, no del consumisme i de l’espectacularització.

 6.2- Transformar i ampliar els programes de primària i secundària sobre les arts i les pràctiques culturals, tenint en compte l’esperit crític i la llibertat d’expressió, introduint-hi transversalitat cultural i encreuament de disciplines i fomentant l’exploració de l’herència cultural en detriment d’una transmissió mecanicista.

 6.3- Revisar l’aplicació del Pla Bolonya a la universitat, i la seva categorització de l’alumnat únicament en funció d’una suposada competència per sostenir el mercat, sancionant severament aquelles disciplines considerades “improductives”.

Aquest document està en constant procés de constitució i obert a la participació.

Plaça Catalunya, Barcelona, a les escales darrere del monument a Macià.

 19 de juliol de 2011

DESCARREGA EN PDF

Més informació a:

http://culturaacampadabcn.wordpress.com/

https://n-1.cc/pg/groups/119578/cultura-acampada-barcelona/

“En compliment del que disposa la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, la persona signant podrà en tot moment exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, comunicant-ho mitjançant correu electrònic culturaacampadabarcelona@gmail.com. En cap cas, en cap circumstància, les seves dades seran cedides ni comercialitzades a tercers.”

ADHESIONS AL DOCUMENT

(Actualització periòdica)

Adrià Raurich Parareda	Gelida	Educació
Agnès Font Baldellou	barcelona	Cultura
Aimar Pérez Galí	Barcelona	Artes escénicas
Alba Bruguers Rosado	Barcelona	Recerca
Albert Grabulosa	Barcelona	editorial
Albert Vilà Reche	Sabadell	Músic
Amaranta Velarde	Barcelona	Performer
Andrés Duque Bernal (Cine)	Barcelona	Cine
Angel Luis Vico Gandara	Coma-ruga(El Vendrell)	En Paro
Angela Peris Alcantud	Barcelona	Artes Escénicas
ANNA BATLLE I AMAT	GIRONA	ARTESANIA
Antic Teatre Espai de Creació	Barcelona	Artes Escénicas Contemporáneas Multidisciplinar
antonio ortinez diez	la bisbal girona	antiguedades
Ariadna Serrahima	Barcelona	Disseny grafic
Arnau Garcia Padro	Barcelona	Astroleg
ASOCIACIÓN CULTURAL “LA VIRGEN-DESPACHO CULTURAL “	BARCELONA	CULTURA LIBRE
BEATRIU DANIEL FERRER	BARCELONA	GESTIO ARTISTICA
BEATRIZ FERNANDEZ	BARCELONA	DANZA / COREÓGRAFA
Blanca Velez Duserm	La Bisbal d’Empordà	Cultura/Educación
brumaria	madrid / berkeley	arte / edición
Carles Vercher Ferrer	València	art
Carlos Pina Sales	Barcelona	Performance
Carlota Polo	Barcelona	art i educació
carlotta betbesé vilageliu	Barcelona	publicitat
chivi muñoz layunta	Barcelona	traductora
Clara Gari Aguilera	Camallera	Arte Contemporáneo
club8 difusió de la performance	Barcelona	Performance
Colectivo Las Santas	Barcelona	Danza
Colectivo Turismo	Barcelona	arts visuals / art sonor
Col·lectiu Stidna|	Barcelona	Art
Cristian Finoia	Udine/Italy	Theatre
Cristina Núñez Pradas	Barcelona	artes escénicas
Cristina Pastrana	Barcelona	disseny gràfic
Daniel G. Andújar	Barcelona	Artista Visual
Daniel García Antón	Barcelona	Producción audiovisual
david chevalier	barcelona	arte y educación
David Diaz	Barcelona	Internet
David Mallols Tomás	Barcelona	Artes Escénicas
David Martí Linares	Barcelona	Recerca
David Viaña	Barcelona
Diana Gadish	Barcelona	Artes escénicas/performer
Eduard Martínez Piracés	Rubí	indefinido
EMMA AVILES THURLOW	BARCELONA	ACTIVISTA
Espacio Practico	Barcelona	Arte doméstico y autogestionado
Estela Palacio Montejo	Barcelona	digna
Esther Giberga	BARCELONA	MUSEOS
Eulàlia Rovira Solanas	Barcelona	arts visuals
Eva Cabré	Barcelona	Actriu
Eva Caro Marín	Valencia	Arte contemporáneo
Eva Legido Quigley	Castelldefels	Cultura
Eva Sans Ramos	Barcelona	Dinamitzadora i performer
Ezequiel Gallo	Barcelona	Musíca
Federic V Strate Pezdirc	A Coruña/Madrid/Londres	cine
Fermí Lorenzo	Barcelona	teatre
Fernando Laq	Barcelona	Retoque/Fotografía/Ilustración
Florenci Guntin Gurgui	Cabrils	arts visuals
Francesca Llopis. artista visual. presidenta de la www.uaav.org	Barcelona	artista visual y presidenta de la www.uaav.org
Francesco Russo	Barcelona	Gestor Cultural
Francisco Ruiz Montserrat	Barcelona	Arte
FURA (PILAR CERVERA RUEDA)	BADALONA	ARTISTA
G33G RECORDS	STª Mª DE MIRALLES	EDICION, DISTRIBUCIÓN, PRODUCCIÓN DISCOGRÁFICA. ORGANIZACIÓN DE CONCIERTOS Y MANAGEMENT.
Gabriel Sacasas	barcelona	Musica teatro
genaro morcillo lopez	ulea	parado
Guillem Fdz. de Villavicencio Maese	Barcelona	Músic
GUILLEM MONT DE PALOL	BARCELONA	ARTE
Imma Prieto	Girona-Barcelona	Crítica Art/ Docent
Inés Lambisto Castro	Hospitalet de Llobregat	Arts escèniques
Ingrid Guardiola/ UdG, UPF, CCCB, freelance	Barcelona	docencia y gestión cultural
Inmaculada Villa García	Barcelona	Técnicas pictóricas
Irene Molina Carmona	Barcelona	Intérprete
Irene Ruiz Perez	barcelona	estudianta
Isaac García Mainar	Barcelona	Audiovisual
Jaime Camara Peña	Barcelona	Comercial
Jaime Lopez Hernandez	Sant Andreu de la Barca	Pensionista
Jaume Ávila Estivill	Tarragona	Cinema
Jaume Ferrete Vazquez	Barcelona	Arte
Javier Cuevas // Caro Ceice	La Laguna, Tenerofe	Creación musical y escénica
javier martín	coruña	coreógrafo
Javier Vaquero Ollero	Barcelona	Danza
Jeroni Rodriguez	Barcelona	lliure
Jezabel Goudinoff	Barcelona	Educación
Joan Giral Armengol	Avinyonet de Puigventos	Docencia
joan yago garcía	Barcelona	Artes escénicas
Jonathan Bretos Elbaz	Barcelona	Art i educació
Jordi Balaguer Pujol	Barcelona	Cultura
Jordi Esteve Gracia	Barcelona	Traducción
Jordi Llamas Campoy	barcelona	cocinero
Jordi Rafael Diaz	Barcelona	Particular
jordi riera selas	martorell	educacion
jordi salvadó isern	barcelona	actividades sonoras
jorge dutor noguera	barcleona	artes escenicas contemporaneas
Jorge Luis Marzo Pérez	Barcelona	investigador privado
JOSÉ CASTAÑO GAT	BARCELONA	MUSICO – TECNICO DE SONIDO
Josep Pueyo Ros	Sarrià de Ter	Geògraf
juan navarro de castro	barcelona	teatro
Juan Pablo Caja Forteza	Barcelona	publicista
Julijan Tomic Fajdetic (Semolinika)	Barcelona	Teatro físico Multimedia
Kamen Nedev / Waiting for Cargo	Madrid	I break things
Kay Patru	amsterdam	Performing arts-artiste
L’Horitzó Dansa	Barcelona	Artes Escenicas
LA PODEROSA	Barcelona	artes escénicas
La Porta associació dansa independent de barcelona	barcelona	arts escèniques
Lali Álvarez Garriga	vilaür	escriptura / arts escèniques
Lali Álvarez Garriga	vilaür	escriptura / arts escèniques
Lídia	Vic	Internet
Lluís Nacenta	Barcelona	musicòleg i comissari
loscorderos.sc	Vallgorguina	Artes Escénicas
Lúa Coderch	Barcelona	arts visuals i sonores
Lucas Mesalles	Barcelona	Estudiante
luisa ortinez diez	barcelona	comisariado arte contemporaneo
M. Antònia Ferragut Carreño	Calvià	gestora cultural de la adminsitración local
Malena Sessano Goenaga	Valencia	Cultura
Manuel Moreno Romero	Barcelona	Dibujante y pintor
Mara E. Martínez Morant	Barcelona	Educación
Marc Prades	Barcelona	Edició
Marc Torres Ciuró	Barcelona	Arts plàstiques
Marc Trias	Barcelona	Músico
marcel borràs hernández	barcelona	actor
Maria Cosmes Román	Barcelona	Artista
Marina Lopez Planella	Barcelona	Públic
marTa 10	bcn	alternativo
Marta Capdevila Felipe	Barcelona	Editorial
Marta Cazorla Rodríguez	El Prat de Llobregat	Estudiant i treballadora precària
Marta Miquel Iriarte	Barcelona	Investigacion
Marta Sureda	Girona	profesora/investigadora
Mercè Moreno Tarrés	Barcelona	Gestió cultural
mercedes pelacals olea	barcelona	CAJERA
Mercedes Pino López	Málaga	Artes Plásticas
Miquel Barcelona Palau	Barcelona	creador emergent
Miquel Marti freixas -Blogs&Docs	Barcelona	Cine, audiovisual
MIREIA BOU BLANCO	Girona	Educadora Social
Miriam Marcet Farreny	Barcelona	arts escèniques
Montse Romaní	Barcelona	Arts Visuals
Montserrat Cosidó Soley	Barcelona	Art i educació
Montserrat Moliner	Flaça, Girona	artes visuales
NATALIA BALSEIRO RODRIGUEZ	a coruña	gestion cultural
natalia casanovas bausili	girona	udg
Nerea Garmendia	Barcelona	Gestió Cultural
Núria Guell Serra	Vidreres	artista
nuria pau vallverdu	barcelona	educacion
Oriol Fontdevila	Barcelona	crítica d’art i comissariat
Orlando Fernández	Gijón	Cultura
Oscar Abril Ascaso	Barcelona	Producción cultural
Oscar Merino	barcelona	arte
Pablo Gisbert Donat	Barcelona	Musical
Pep Fargas	Olot	Gestió Cultural
Pere de la Fuente i Collell	Barcelona	Ensenyament
pere faura gay	barcelona	performance
Pia Mazuela	Barcelona	Artes Escenicas
Projecte Margot	Barcelona	Artes escénicas
Rafa Gómez López	Sant Joan Despí/Barcelona	Music
Rafel Forga Artigas	Barcelona	Artes Plásticas
RAI ART	Barcelona	espai de creació
Raimundo Ayuso Pérez	Barcelona	Edición
Raquel Cupull Delclós	Castelldefels	Estudiante
Raquel Labrador Cuéllar	Barcelona	Arte
Raquel Loscos López	Barcelona	radio i teatre
Reyes Pérez – Pujazón Millán	Barcelona	Artística
Ricardo Corduente Abad	Barcelona	En paro
Rocio Berenguer / Creaciones inpulso	Barcelona	Arte
Rocío Cabezas Manzano	Barcelona	Artes escénicas
roger sala reyner	mataro	artista
Rubén Martínez Moreno	Barcelona	Investigación en cultura
Rubén Ramos Nogueira / Director de TEATRON	Barcelona	Arts vives
Sabel Gavaldon	Barcelona	Arts visuals
sabel gavaldon	Barcelona	Arts visuals
sasha agranov	barcelona	musico
silvia genoves parrondo	barcelona	artista visual
Simon Williams	Barcelona	Musico
Sofía Asencio/ Societat Doctor Alonso / Cèl·lula-Pontós	Pontós	Arte
Sons de Barcelona	Barcelon	Pedagogia / So
Sons de Barcelona	Barcelona	Pedagogia / So
Sua Urana	Barcelona	Artes Escenicas
Tanya Beyeler	Barcelona	theatermaker
Té a tres, S.C.	Costitx – Mallorca	Teatre
Telmo Moreno Lanaspa	BCN	Docent
teresa garriga vilar	barcelona	jubilada
TIAGO OLIVERIO	Barcelona	ARTES
Tjasa Kancler	Barcelona	Arte
toni crabb	barcelona	artista
Toni Gonzalez	Barcelona	Consultor cultura
Tracy Sirés Neal	Barcelona	Gestió Cultural
Txalo Toloza Fernández	Barcelona	Videasta y ciudadano
Valentín Roma Serrano	Barcelona	Historiador del arte y profesor de Estética
víctor sunyol	vic	literatura
virginia sánchez	barcelona	atur
Xarxaprod	Catalunya	Producció Arts Visuals
Xavier Antich	Barcelona	professor universitat
xavier ramon nuin	Lleida	estudiante
Xus García	Mallorca	Profesional de dansa contempóranea
Yaiza Hernandez	Barcelona	Investigadora
Yolanda Diaz	BCN	actriu