Ninguna Poesia sense Política / En memòria del nostre amic i company Octavi Comeron

Image

 

 

En memòria del nostre amic i company Octavi Comeron.
La Vanguardia 27.01.2013, pàg.47.

CAT:
Ninguna Poesia sense Política

Octavi Comeron i Graupera (Mataró, 1965- Barcelona, 2013) 
Artista, investigador, professor i activista

Després de gairebé un any i mig de batalla, la matinada del 22 de gener el seu cos va dir prou.
Qui el va conèixer de prop sap que ell encarnava com ningú la dita de “cap poesia sense política”.
Entre el seu treball artístic cal destacar, entre d’altres, “La fàbrica transparent”, “Blue-collar Suite: Lear’s Song” i “La balada del valor d’ús”, que componen una trilogia sobre la colisió entre els ordres simbòlic i productiu des de diversos aspectes de la producció contemporània. El seu treball artístic ha estat presentat en exposicions nacionals i internacionals com “Word is Work” (Galeria Kwadrat, Berlín, 2010), “Una Fàbrica, una Màquina, un Cos” (La Panera, Lleida, i MUAC, Mèxic DF, 2009); “Glaskultur” (Koldo Mitxelena de Sant Sebastià, i La Panera, Lleida, 2006), o “Outsourcing” (Institut Internacional d’Arts Visuals, Londres, 2002). És autor de també de diversos articles i de l’assaig Art i  postfordisme: Notes des de la Fàbrica Transparent (Trama, 2007). Va ser un dels impulsors del projecte ‘Academy Commons’, una eina de connexió d’espais de producció i recerca de coneixement sorgida de la presa de consciència respecte a les transformacions i conflictes que estan tenint lloc en l’educació avançada.
Sempre preocupat per la generació del debat, com a forma intel·ligent de creuar mirades i trobar respostes, Octavi Comeron ha treballat defensant els processos crítics de reflexió col·lectiva, alhora que explorant la pròpia noció d’allò comú. Poc partidari de les certeses, sabia que tota crítica havia d’incloure una anàlisi sobre la pròpia mirada. Conscient com era de la rellevància de la transparència, entesa com a ‘forma de legislar sobre el visible i l’invisible’,  la seva obra va discòrrer al voltant dels usos de la noció d’art, sobre el sistema productiu i la funció de les imatges, i sobre la pràctica artística com a pràctica alhora estètica i política.
L’Octavi es movia en el mar de fons, explorant el per què de les ones, encuriosit i generós, compartint allò que trobava. Les seves reflexions es cuinaven a foc lent i durador, exquisides, com ell sempre feia les coses. Amic de la conversa lenta, acompanyada de cervesa i ducados,  sempre va voler esbrinar els processos que fan possible les coses. Així, les seves aproximacions a qüestions com la condició del treball artístic, l’estàtus de les obres d’art en una societat de mercaderies, o la naturalitat amb que es presenta la despossesió cultural, han esdevingut, poc a poc, com feia ell les coses, referències per a molts de nosaltres, els vells i els joves.
El seu compromís amb el teixit artístic no només passava per la seva participación activa en la Comissió Executiva de l’AAVC i en la Fundació AAVC-Hangar, d’on era patró, sinó també per la seva constant tasca en plataformes col.lectives d’acció i reflexió social. La seva labor també s’extenia a la docència, a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i a l’Escola Bau.
L’Octavi ja no hi és. I es fa estrany perquè sempre hi era quan calia.
Adéu company, navega com vulguis que sempre tindràs un port amic. Gràcies per haver mantingut aquells secrets que fan possible l’amistat, la intimitat; i també per escriure aquells textos inacabats, oberts, com a tu t’agradava, treballs que has iniciat i dels quals no sabem si estarem a l’alçada d’acabar.
Adéu amic, trobarem molt a faltar la teva mirada sobre el món, sobre les arts i sobre nosaltres. Confiem haver entès la darrera lliçó d’enteresa i optimisme que ens vas regalar.
“O. Abril, M. Anson, T. Badia, J.L. Marzo, M. Romaní, Q. Tarrida, en nom de tots els seus amics.”

La seva web: http://www.octavicomeron.net/

El seu blog: http://lafabricatransparent.blogspot.com.es

Projecte ac_: http://academycommons.net
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
CAST:
En memoria de nuestro amigo y compañero Octavi Comeron.
La Vanguardia 27.01.2013, pàg.47.

Ninguna Poesía sin Política


Octavi Comeron i Graupera (Mataró, 1965- Barcelona, 2013)
Artista, investigador, profesor y activista

Después de casi un año y medio de batalla, la madrugada del 22 de enero su cuerpo dijo basta.
Quién lo conoció de cerca sabe que él encarnaba como nadie el dicho de “ninguna poesía sin política”.
Entre su trabajo artístico hay que destacar, entre otros, “La fábrica transparente”, “Blue-collar Suite: Lear’s Song” y “La balada del valor de uso”, que componen una trilogía sobre la colisión entre los órdenes simbólico y productivo desde varios aspectos de la producción contemporánea. Su trabajo artístico ha sido presentado en exposiciones nacionales e internacionales como “Word is Work” (Galería Kwadrat, Berlín, 2010), “Una Fábrica, una Máquina, un Cuerpo” (Panera, Lleida, y MUAC, México DF, 2009); “Glaskultur” (Koldo Mitxelena de San Sebastián, y Panera, Lleida, 2006), o “Outsourcing” (Instituto Internacional de Artes Visuales, Londres, 2002). Es autor de también de varios artículos y del ensayo Arte y postfordismo: Notas desde la Fábrica Transparente (Trama, 2007). Fue uno de los impulsores del proyecto ‘Academy Commons’, una herramienta de conexión de espacios de producción e investigación de conocimiento surgida de la toma de conciencia respecto a las transformaciones y conflictos que están teniendo lugar en la educación avanzada.

Siempre preocupado por la generación del debate como forma inteligente de cruzar miradas y encontrar respuestas, Octavi Comeron ha trabajado defendiendo los procesos críticos de reflexión colectiva, a la vez que explorando la propia noción de lo común. Poco partidario de las certezas, sabía que toda crítica tenía que incluir un análisis sobre la propia mirada. Consciente como era de la relevancia de la transparencia, entendida como ‘forma de legislar sobre el visible y el invisible’, su obra discurría alrededor de los usos de la noción de arte, sobre el sistema productivo y la función de las imágenes, y sobre la práctica artística como práctica a la vez estética y política.
Octavi se movía en el mar de fondo, explorando el por qué de las olas, curioso y generoso, compartiendo aquello que encontraba. Sus reflexiones se cocinaban a fuego lento y duradero, exquisitas, como él siempre hacía las cosas. Amigo de la conversación lenta, acompañada cerveza y ducados, siempre quiso averiguar los procesos que hacen posible las cosas. Así, sus aproximaciones a cuestiones como la condición del trabajo artístico, el estatus de las obras de arte en una sociedad de mercancías, o la naturalidad con que se presenta la desposesión cultural, se han convertido, poco a poco, como hacía él las cosas, en referencias para muchos de nosotros, los viejos y los jóvenes.
Su compromiso con el tejido artístico no sólo pasaba por su participación activa en la Ejecutiva de la AAVC y en la Fundación AAVC-Hangar, de donde era patrón, sino también por su constante tarea en plataformas colectivas de acción y reflexión social. Su labor también se extendía a la docencia, a la Facultad de Bellas artes de la Universitat de Barcelona y a la Escuela Bau.
Octavi ya no está. Y se hace extraño porque siempre estaba ahí cuando hacía falta.
Adiós compañero, navega como quieras que siempre tendrás un puerto amigo. Gracias por haber sabido mantener aquellos secretos que hacen posible la amistad, la intimidad; y también por escribir aquellos textos inacabados, abiertos, como a tí te gustaba, trabajos que has iniciado y de los cuales no sabemos si estaremos a la altura de acabar.
Adiós amigo, nos va a faltar tu mirada sobre el mundo, sobre las artes y sobre nosotros. Confiamos haber entendido la última lección de entereza y optimismo que nos regalaste.

“O. Abril, M. Anson, T. Badia, J.L. Marzo, M. Romaní, Q. Tarrida, en nom de tots els seus amics.”

Su web: http://www.octavicomeron.net

Su blog: http://lafabricatransparent.blogspot.com.es

Projecto ac_: http://academycommons.net

Manifestació 13o: “No devem, no paguem, de nosaltres depèn!”

Els darrers mesos, l’impacte de la denominada crisi sobre les nostres vides s’ha intensificat i la casta política no mostra cap voluntat ni capacitat d’actuar al respecte. Per això fem nostra la política, prenem la iniciativa, revelem el mecanisme del deute que sustenta aquesta gran estafa que anomenen crisi i declarem que:

EL DEUTE NO ÉS PÚBLIC NI LEGÍTIM

 

La crisi del deute, que a partir del 2008, ha començat a afectar seriosament els pobles d’Europa, no és patrimoni exclusiu dels països del Nord. Des de fa dècades, s’ utilitza el deute com a mecanisme d’extorsió i submissió, una forma de buidar els estats de sobirania i de convertir-los en esclaus de les finances.

El deute, lluny d’estar al servei de la població que suposadament l’ha contret, ha estat destinat a finançar els interessos dels poders financers i grans empreses privades. Els beneficis mai no s’han socialitzat. En canvi, veiem com, no només es socialitzen les pèrdues, sinó que recauen en la seva totalitat sobre tota la població, nosaltres!

Es diu que som coresponsables de la “crisi” (que és una estafa) i que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Premissa falsa, ja que la responsabilitat no és la mateixa ni va ser originada per cobrir les mateixes necessitats: el deute de les famílies només suposa un 20% del deute total i ha estat principalment destinada a l’adquisició d’un primer habitatge (dret suposadament garantit en la Constitució). En canvi, més d’un 60% de la totalitat del deute correspon als bancs i grans empreses (principalment constructores) i que es va originar portant a terme activitats especulatives destinades a l’obtenció d’un benefici econòmic. És un fet:  l’1% ha viscut per sobre de les possibilitats del 99%: Desnonaments massius, retallades de drets laborals, socials i fins i tot civils. Un espoli continu a la ciutadania per satisfer la necessitat patològica dels creditors de recuperar les seves inversions. Ells han jugat, ells han perdut. No devem. Doncs no paguem.

Un deute que no s’ha destinat a impulsar serveis per a la població, sinó a pagar els errors de les persones responsables d’aquesta estafa, és un deute IL·LEGÍTIM, i la població NO l’ha de pagar.

 

El rescat i les seves mentides

Els rescats que s’estan produint actualment a Europa, en països com Portugal, Grècia, Irlanda i ara Espanya, ja s’han produït abans als països del Sud durant dècades amb el nom de “plans d’ajustament estructural” o de “reestructuració”. Per fer front al deute contret per empreses privades o entitats financeres, els governs decideixen demanar préstecs a organismes financers com l’FMI, el Banc Mundial i, en el cas d’Europa, el Banc Central Europeu i la CE.

Seguint la tradició de Zapatero, que emprava paraules diverses per anomenar la “crisi”, el Govern de Rajoy es nega a utilitzar la paraula rescat i busca altres eufemismes com “línia d’ajuda a la banca”, “rescat tou”, etc. Són tots el mateix, injeccions de capital per a la banca, condicionades a l’aplicació de mesures d’austeritat (retallades) i de reformes estructurals (reforma laboral, pujada de l’IVA i altres reformes fiscals) per part del Govern. Tot aplicat progressivament segons un pla dissenyat i firmat en el “Memorándum de entendimiento” (MOU) entre el Govern espanyol i la troika. La seva acceptació i les seves reformes no són temporals sinó permanents, i estan destinades a desmantellar l’anomenat Estat del benestar, per implementar un model econòmic neoliberal, fins a les seves últimes conseqüències.

Es tracta que la banca europea recuperi les seves inversions. No fluirà el crèdit per a les famílies, les PiMEs o els autònoms, ja que els diners van destinats directament a saldar els comptes dels bancs nacionals i no a l’economia productiva. No és un rescat, és el cop financer final sobre la democràcia. No al rescat! Ens rescatarem amb els diners d’aquelles que han creat aquesta estafa.

Retallades, conseqüències del deute

Les conseqüències d’aquest tipus de mesures per a la població són clares, ja les estem patint i encara en falten moltes més que vindran. No es tracta d’uns quants anys, sinó d’un procés de llarg termini que hipotecarà el nostre futur i el de les properes generacions: augment de la pobresa i de les desigualtats socials, amb major impacte sobre  els sectors més desfavorits, les dones, els col·lectius de migrants, menors, pensionistes etc; apujada de preus dels béns bàsics, com l’aigua, la llum i els aliments; privatitzacions de serveis públics i venda dels béns  col·lectius; retallades de prestacions socials, com per exemple a les prestacions la Llei de dependència, que té especial incidència en les migrants i en les dones, que segueixen suportant la major part del treball de cura, i, per descomptat, de les persones depenents. Augment de l’atur, facilitat per EROs i reformes laborals; acomiadaments de funcionariat públic; retallades en l’ensenyament (precarització dels serveis educatius, massificació de les aules, augment de les taxes universitàries), en R+D i sanitat (augment de les llistes d’espera, repagament de medicaments, privatització), retallades en cultura (apujada de l’IVA al 21%, impagaments ajuts), etc.

La implantació d’aquestes mesures injustes va acompanyada de pèrdua de sobirania. Els estats estan sotmesos al poder financer que imposa el pensament únic,  a través dels mitjans de comunicació. Es bombardeja amb el missatge de creixement constant , il·limitat, i s’oculta el fet que ens trobem davant una crisi global i multidimensional: humanitària,  social, ambiental, energètica, financera i econòmica, sense precedents. Davant aquesta situació, cada vegada són més les veus que s’alcen per treballar i desenvolupar alternatives així com les que demanen una vaga general social  de caràcter indefinit, que inclogui a totes les persones a més de les treballadores: estudiants, parades, jubilades, migrants, treballadores en l’economia submergida, en l’àmbit domèstic, etc. I des d’aquí fem una crida a la mobilització de totes les persones.

Alternatives: jutgem a les persones culpables

Davant tots els atacs, ens organitzem, hem sortit al carrer a protestar i crear alternatives reals als problemes que ens imposa aquet sistema capitalista. S’han enfortit les xarxes que ja existian i han sorgit de noves. Hem creat dispossituis eficaços.

Entre aquestes eines volem ressaltar les 2 vagues generals del 29s i 29m, les acampades en ciutats de mig món i les 2 manifestacions internacionals del darrer any. Així sentim nostres les lluites, manifestacions i vagues que s’han multiplicat aquest any: mineres, estudiants, profesores, dret al propi cos i abortament lliure, sanitàries, aturades, migrants, jubilades, treballadores domèstiques…Som moltes, només fa falta decidir fer el pas.

Els propers dies a les assemblees de barris, col·lectius en lluita i centres de treball decidirem si ens adherim a la convocatoria de vaga general del 31 d’octubre.

Davant les mesures de l’1%, el 99% exigeix i s’exigeix a si mateix:

– Nosaltres som la sol·lució.
– Rebuig del Memoràndum i del pagament d’un deute il·legítim per recuperar així la sobirania sobre les nostres vides. No Devem!!! No Paguem!! De nosaltres depèn!!
– Rescatem a les persones, no als bancs.
– Abolició de les mesures  d’austeritat que es tradueixen en retallades i privatització dels  serveis públics essencials per mantenir el teixit social. Així com de la  reforma laboral i del “pensionazo”.
– Jutgem a les persones responsables de la crisi.
– Comencem a canviar el sistema i busquem el repartiment just de la riquesa:
– reforma fiscal
– persecució del frau fiscal i abolició dels paradisos fiscals.
– Eliminació del règim de les SICAV.
– Recuperem l’espai del comú: serveis públics universals i espais d’autogestió i suport mutu.
– Creació d’una banca veritablement pública socialitzada i amb control democràtic.

Els nostres problemas no són particulars ni espacials, arreu passa el mateix, per tant la sol·lució és global, tot i que requereixi de la acció i coordinació local . Per això, us convidem a participar i a crear actes i accions contra el pagament del deute, preparar-nos per a la Setmana d’Acció Global contra el Deute, i en especial per a la concentració-manifestació GlobalNoise que tindrà lloc el Dissabte 13 de Octubre a les 18:00 hores a Plaça Catalunya. Retornarem el deute a qui l’ha generat. “El Deute és pringós: porta la teva pitjor roba”.

NO DEVEM, NO PAGUEM, DE NOSALTRES DEPÈN!!!

Rescatem-nos amb els diners de qui ha creat aquesta estafa!!
Treu tot el deute que portes dintre!!

#NoDevem #NoPaguem #DeNosaltresDepèn
#13O
#13Obcn
#GlobalNoise

https://twitter.com/13obcn
http://manifestacioglobal13obcn.wordpress.com/
Setmana Internacional del Deute: http://tinyurl.com/8t8gkqq

(Castellano)

En los últimos meses, el impacto de la denominada crisis sobre nuestras vidas se ha encrudecido y la casta política no muestra ninguna voluntad ni capacidad de actuar al respecto. Por ello, hacemos nuestra la política, tomamos la iniciativa, desvelamos el mecanismo de la deuda que sustenta esta gran estafa que llaman crisis y declaramos que:

La Deuda ni es pública ni es legítima

La crisis de la deuda, que sólo a partir de 2008 ha comenzado a afectar seriamente a las poblaciones de Europa, no es un patrimonio exclusivo de los países del Norte. Desde hace décadas, la deuda se usa como un mecanismo de extorsión y sometimiento, una vía para despojar a los estados de su soberanía y convertirlos en esclavos financieros.

La deuda, lejos de servir a la población que supuestamente la ha contraído, ha sido destinada a financiar los intereses de las potencias financieras y empresas privadas. Las ganancias nunca se socializaron. Y, sin embargo, vemos cómo las pérdidas no sólo se socializan, sino que caen prácticamente en su totalidad sobre las espaldas de toda la población, nosotras!

Se nos dice que somos corresponsables en la “crisis” (que es una estafa), que hemos vivido por encima de nuestras posibilidades. Sin embargo la responsabilidad no es la misma, ni fue originada para cubrir las mismas necesidades: la deuda de las familias supone solamente el 20% de la deuda total, y ha sido destinada principalmente a la adquisición de una primera vivienda (derecho constitucional supuestamente garantizado por el estado); mientras que más del 60% del total de la deuda corresponde a bancos y grandes empresas (sobre todo constructoras), y fue originada para llevar a cabo actividades destinadas a la obtención de beneficio económico. Es un hecho, el 1% ha vivido por encima de las posibilidades del 99%: Desahucios masivos, recortes de derechos laborales, sociales e incluso civiles. Un expolio continuo a la ciudadanía para satisfacer la patológica necesidad de los acreedores de recuperar sus inversiones. Ustedes jugaron, ustedes perdieron. No debemos, no pagamos!!

Una deuda que no se ha destinado a impulsar servicios para la población, sino a pagar los errores de las personas responsables de esta estafa, es una deuda ILEGÍTIMA, y NO debe ser pagada por la población.

El rescate y sus mentiras

Los rescates que se están produciendo actualmente en Europa, en países como Portugal, Grecia, Irlanda y ahora en España, ya se han producido antes en los países del Sur durante décadas con el nombre de “Planes de Reestructuración/Ajuste Estructural”.Para  lograr hacer frente a deudas contraídas por empresas privadas o  entidades financieras, los gobiernos deciden pedir préstamos a  organismos como el FMI, el Banco Mundial, y en el caso de Europa, el Banco Central Europeo y la CEE.

Siguiendo la tradición de Zapatero, que inventó nombres diversos para la “crisis”, el gobierno de Rajoy se niega a llamarlo rescate y busca otros eufemismos como “línea de ayuda a la banca”, “rescate blando”, etc. Todo es lo mismo, son inyecciones de capital para la banca condicionadas a la aplicación de medidas de austeridad (recortes) y a reformas estructurales (reforma laboral, subida del IVA y otras reformas fiscales…) por parte del Gobierno, aplicadas progresivamente según un plan diseñado y firmado en el memorandum de entendimiento (MOU) entre el Gobierno Español y la Troika. Su aceptación y sus reformas no son medidas temporales, sino permanentes, y están destinadas a desmantelar el denominado estado de bienestar para la implantación de un modelo de sociedad neoliberal hasta sus últimas consecuencias.

Se trata de garantizar que la banca europea recupere sus inversiones. No fluirá el crédito para familias, PyMES o personas autónomas, pues el dinero va directamente destinado a saldar las cuentas de los bancos nacionales y no a la economía productiva. No es un rescate, es el golpe financiero final sobre la democracia. No al rescate. Nos rescataremos con el dinero de quienes crearon la estafa.

Recortes, consecuencias de la deuda

Las consecuencias de este tipo de medidas para las poblaciones son claras, ya las estamos sufriendo y aún quedan más por venir. No es cuestión de unos años, sino que es un proceso de largo alcance que hipotecará nuestro futuro y el de las generaciones venideras: aumento de la pobreza y de las desigualdades sociales, con mayor impacto en los sectores más desfavorecidos, las mujeres, los colectivos de migrantes, menores, pensionistas, etc; subida de los precios en los bienes básicos como el agua, la luz y los alimentos; privatizaciones de los servicios públicos y venta de los bienes colectivos; recortes de las prestaciones sociales, como por ejemplo a las prestaciones de la Ley de dependencia, que tiene especial incidencia en las migradas y en las mujeres, que siguen soportando la mayor parte del trabajo de cuidados, y, por supuesto, en las personas dependientes.  Aumento del desempleo facilitado por EREs y reformas laborales; despidos de funcionariado público; recortes en educación (precarización de servicios educativos, masificación de las aulas), en I+D y sanidad (aumento de las listas de espera, repago de medicamentos, privatización de la sanidad), recortes en cultura (subida del IVA al 21%, impagos de ayudas), etc.

La implantación de estas injustas medidas viene acompañada de pérdida de soberanía. Los estados están subyugados al poder financiero que impone el pensamiento único a través de los medios de comunicación. Se bombardea con el mensajes de crecimiento constante e ilimitado y se oculta que nos encontramos en una crisis global y multidimensional, humanitaria, social, ambiental, energética, alimentaria, de cuidados, financiera y económica sin precedentes. Ante ello, cada vez son más las voces que se levantan para trabajar y desarrollar alternativas así como las que promueven una huelga general social de carácter indefinido, que incluya a todas las personas además de las trabajadoras: estudiantes, paradas, jubiladas, migrantes, trabajadoras en la economía sumergida, en el ámbito doméstico, etc. Desde aquí hacemos un llamamiento a la movilización de todas las personas.

Alternativas, juzgar a las personas culpables

Ante todos estos ataques, nos hemos organizado, hemos salido a la calle a  protestar y crear alternativas reales a los problemas que nos impone este sistema capitalista. Se han fortalecido redes que ya existían y han surgido otras nuevas. Hemos creado dispositivos eficaces que nos permiten hacer frente a esta injusticia.

Entre estas herramientas queremos resaltar las 2 huelgas generales del 29s y 29m, las acampadas en ciudades de medio mundo y las 2 manifestaciones internacionales del último año. Así sentimos nuestras las luchas, las manifestaciones y las huelgas que se han multiplicado este año: estudiantes, profesoras, por el derecho al propio cuerpo y al aborto libre, sanitarias, paradas, migrantes, jubiladas, trabajadoras domésticas…. Somos muchas, sólo hace falta decidir dar el paso.

Los próximos dias en las asambleas de barrio, colectivos en lucha y centros de trabajo decidiremos si adherirnos a la convocatoria de huelga general el 31 de octubre.

Frente a las medidas del 1%, el 99% exige y se exige así mismo:

– Nosotras somos la solución.
– Rechazo del Memorándum y del pago de una deuda ilegítima para recuperar así la soberanía sobre nuestras vidas. ¡¡No debemos!!! ¡¡No Pagamos!! ¡¡De nosotras depende!!
– Rescatemos a las personas, no a los bancos.
– Abolición de las  medidas de austeridad que se traducen en recortes y privatización de los  servicios públicos esenciales para mantener el tejido social.  Así como de la reforma laboral y del pensionazo.
– Juzguemos a las personas responsables de la crisis.
– Empecemos a cambiar el sistema y busquemos el reparto justo de la riqueza:
– reforma fiscal
– persecución del fraude fiscal y abolición de los paraísos fiscales.
– eliminación del régimen de las SICAV.
– Recuperemos el espacio de lo común: servicios públicos universales y espacios de autogestión y apoyo mutuo.
– Creación de una banca verdaderamente pública socializada y con control democrático.

Nuestros problemas no son particulares ni espaciales, en el resto del mundo sucede lo mismo, por tanto, la solución es global, requiriendo de la acción y coordinación local. Por ello, os invitamos a participar y a crear actos y acciones contra el pago de la deuda y prepararnos para la Semana de Acción Global contra la Deuda y en especial a la concentración-manifestación GlobalNoise que tendrá lugar el Sábado 13 de Octubre a las 18:00 horas enPlaza Catalunya. Devolveremos la deuda a quienes la han generado. “La Deuda Pringa: trate tu  peor ropa”.

¡¡¡NO DEBEMOS, NO PAGAMOS, DE NOSOTRAS DEPENDE!!!

Rescatémonos con el dinero de quienes han creado esta estafa!!
Saca toda la deuda que llevas dentro!!

#NoDebemos #NoPagamos #DeNosotrasDepende
#13O
#13Obcn
#GlobalNoise

https://twitter.com/13obcn
http://manifestacioglobal13obcn.wordpress.com/
Semana Internacional de la Deuda:http://tinyurl.com/8t8gkqq

(Inglés)

In recent months, the impact on our lives of the so-called crisis has intensified and politicians show no will or capacity to act upon it. So, we are building our own politics, we are taking the initiative, revealing what is behind the debt mechanism that sustains this big  scam they call crisis.  We declare that:

Debt is neither public or legitimate.

The debt crisis, which only started to affect European populations seriously from 2008, is not exclusive patrimony of the northern countries. For decades, debt has been used as an extortion and submission mechanism, a way to divest states of their sovereignty and turn them into financial slaves.

Far from serving the population that supposedly subscribed it, debt has been destined to finance the interests of financial powers and private companies. Profit is never socialised. Nevertheless, we see how the losses are not only socialised, but the practical totality of them fall on our shoulders; the common people.

We’ve been told we are responsible of the “crisis-scam”, that we’ve been living over our possibilities. But responsibility is not the same nor was it originated to cover the same necessities. Family debt is only 20% of total debt and has been used mainly to acquire first homes (a constitutional right supposedly guaranteed by the state), while more than 60% of total debt belongs to banks and big cocorporations (specially construction companies) and it was originated by activities seeking economical profit. It’s a fact; the 1% has lived over the possibilities of the 99%: massive evictions, cuts on working, social and even civil rights as a result. A continuous spoil of the people to satisfy the pathological necessity of creditors to have their casino investments back. You played, you lost. We don’t owe, won’t pay!

A debt which has not been used to give public services to the population, but to pay the mistakes of those responsible of the fraud is ILLEGITIMATE and must NOT be payed by the population.

The bailout and its lies

The bailouts that are being carried out right now in Europe, in countries like Portugal, Greece, Ireland and now Spain, had been used before in the southern countries during decades under the name of “Structural Adjustment Plans”. To face debts subscribed by private companies or financial institutions, governments subscribe loans with financial organisms such as the IMF, the World Bank and in Europe, the European Central Bank and the EEC.

Following Zapatero’s tradition, who invented different names for the “crisis-scam”, Rajoy’s government denies to call it bailout and searches for euphemisms such as “help to the bank sector”, “soft bailout”, etc. All is the same thing: injections of capital for the banks under conditions of austerity measures (cuts) and structural reforms (labour, VAT increase, and other fiscal reforms..), progressively applied by the government following a designed plan  and signed in the Memorandum of Understanding (MOU) by the Spanish  Government and the Troika. Its acceptance and its reforms are not  temporary but permanent measures, and are destined to dismantle the so-called welfare state to establish a neoliberal model of society until its very last consequences.

It is all about guaranteeing the recovery of the European bank system’s irresponsible investments. Credit won’t flow to families, small and medium sized companies, or autonomous workers; the money goes straight to pay off losses in the bank’s accounts and not to the productive economy. It is not a bailout, it is a financial blow against democracy. No to the bailout. We will rescue ourselves with the money of those who created this scam.

Cuts; consequences of the debt

The consequences of this kind of measures for the population are clear, we are already suffering them and there is still more to come. It is not a matter of a few years, it is a long term process that is going to put at risk our future and the future of our next generations. Increase of poverty and social differences, with greater impact on the most disadvantagedd as women, immigrants, pensionists, the young,  children, etc. Increase of the price of basic goods such as water,  electricity, food. Privatization of public services and selling of the commons. Welfare cuts, such as benefits of the dependence law which has special impact on immigrants and women who keep carrying out the biggest load of caring work and of course, dependent people. Increase of the unemployment helped by labour reforms, dismissions of public workers, cuts in education (increasing precarity of education services, classroom massification, etc.). R+R and health care cuts (growing waiting lists, re-payment of medicine, privatisation of the health system). Culture cuts, increase of VAT to 21%, nonpayment of subsidies, etc.

The establishment of these unfair measures comes with the loss of sovereignty. States are subjugated to financial powers which impose their one thought policy through the media. We are bombed with messages of constant and unlimited growth and the fact that we are in the middle of an unprecedented multidimensional global crisis is not shown; humanitarian, social, environmmental, energetical, of food supply, of care, financial and economical. Facing this, more and more voices are rising up working and developing alternatives as well as promoting a general indefinite global strike that will include all the people besides workers: students, unemployed, pensioners, immigrants, workers in the informal economy, domestic workers, etc. From here, we are calling to the mobilisation of all the people.

Alternatives & prosecuting those guilty

To face all these attacks, we are organising,  we have taken the streets to protest and to create real alternatives to  the problems that capitalism imposes. We reinforced networks that already existed and created new ones. We have created efficient devices that allow us to face this injustice.

Among these tools we want to highlight two general strikes, 29S and 29M, camps in cities round half the world and two global demonstrations over the last year. We see how other fights, demonstrations and strikes have multiplied during this year: students, workers from different sectors, for the right to decide on our own body, free abortion, immigrants and unemployed… We are many, we have only to take the step forward.

During the next days. in neighbourhood assemblies, fighting collectives and working centres, we will decide if we are joining the call for a global strike next October 31st.

Against the measures of the 1%, the 99% demands, and demands to themselves:

– We are the solution
– Refusal of the Memorandum and payment of illegitimate debt, in order to recover sovereignty over our own lives. Don’t owe, won’t pay! It depends on us!
– Let’s rescue the people not banks
– Abolition of austerity measures which mean cuts and privatisation of public services, essential to look after social welfare, as well as labour and pension reforms.
– Prosecution of those guilty, those who caused this crisis-scam.
– Start changing the system, looking for the fair distribution of the wealth:
– Fiscal reform
– Prosecution of fiscal fraud and abolition of tax heavens.
– End of SICAV regime
– Recover the commons: universal public services and spaces for self-management and self-support.
– Creation of a real public and socialised bank under democratic control.

Our problems are neither particular nor geographical, in the rest of the world the same is happening, so the solution must be global, requiring local actions and coordination.
Therefore, we encourage you to participate and create actions against the payment of illegitimate debt and get ready for the International Week of Action against Debt, and especially join the Global Noise concentration-demonstration that will take place on Saturday, October 13th at 18h on Catalunya square.“We will throw back the debt to those who created it”.

DON’T OWE, WON’T PAY, IT DEPENDS ON US!!!

We will rescue ourselves with the money of those who created this scam.
Bring out all the debt inside you!

#NoDebemos #NoPagamos #DeNosotrasDepende
#13O
#13Obcn
#GlobalNoise

https://twitter.com/13obcn
http://manifestacioglobal13obcn.wordpress.com/
Week of Global Action against Debt:http://tinyurl.com/8t8gkqq

Manifestació contra les retallades del Govern central Dijous 19h Pl. Urquinaona

PER AQUELLS I AQUELLES QUE ESTEU INTERESSATS EN ASSISTIR A LA MANIFESTACIÓ DE BARCELONA, S’HA PROPOSAT COM PUNT DE TROBADA PEL SECTOR DE LA CULTURA A LA PORTA DEL TEATRE BORRÀS (Plaça d’Urquinaona, 9) A LES 19.00 H

________________________________________________________

VARIOS COMUNICADOS Y LINKS DE RECHAZO A ESTA SUBIDA DEL IVA EN LA CULTURA

VARIOS MEDIOS Y DISCOGRAFICAS SE HAN ADHERIDO A ESTE COMUNICADO

http://indiespot.es/2012/07/19/manifiesto-la-cultura-no-es-un-lujo/

ASOCIACIÓN DE REPRESENTANTES Y PROMOTORES MUSICALES DE CATALUÑA

http://www.arcatalunya.cat/Pages/noticies#190

SINDICART

http://sindicart.wordpress.com/2012/07/17/531/

ACTORES Y DIRECTORES DE CATALUÑA

http://aadpc.wordpress.com/2012/07/17/laadpc-es-manifesta-contra-laugment-de-liva-i-les-retallades-a-la-cultura/

ETC ETC ETC

 

 

 

 

 

REUNIÓ DE TRIBUS Trobada al P.A.R.C.

Dia: Diumenge, 8 juliol 2012
Hora inici: 16h
Lloc: Parc Ciutadella (davant l’Institut Verdaguer)

MATERIAL DE DIFUSIÓ

PROGRAMA VERSIÓN ONLINE (.pdf)

PROGRAMA VERSIÓN IMPRIMIR dinA3 (.pdf)

CARTEL (.jpg)

EVENTO FACEBOOK

LOGO VERSION FACEBOOK/TWITTER(jpg)

NOTA DE PRENSA CAT (doc)

NOTA DE PRENSA CAST (DOC)

PROGRAMA VERSIÓN WORD (.doc)

PRESS RELEASE ENGLISH (doc.)

………………………………………………………………………………………………………………………..

REUNIÓ DE TRIBUS
Trobada al P.A.R.C. (Persones Afectades per les Retallades a la Cultura)

La Comissió de Cultura d’AcampadaBCN de Plaça Catalunya, vinculada al moviment 15M, va publicar el 21 de juliol de 2011 un document sobre un Model de Cultura que va nèixer dels principis i propostes debatudes, consensuades i redactades assembleàriament durant dos llargs i intensos mesos.

Un any després, l’impuls de les polítiques de tall neoliberal expressades en les retallades desmesurades en Cultura -com en molts d’altres àmbits socials-, i els efectes negatius que aquestes tenen sobre les condicions laborals i els contractes professionals de molts treballadors de la cultura, se sumen a la ja precaritzada, inestable i políticament instrumentalitzada situació que arrossega el sector.

En aquest paisatge desolador, clarament dissenyat des de governs i mercats, ens urgeix unir forces i sinergies, des de la cultura i l’educació, per generar un espai d’acció que, d’una banda visibilitzi el conflicte que envolta l’estat de la Cultura, i d’una altra contribueixi a agenciar un conjunt de propostes de canvi d’acord a les demandes actuals.

Els objectius de la trobada, que tindrà lloc el proper diumenge 8 de juliol, tenen com a finalitat:

compartir les preocupacions i ressolucions de conflictes que abasten una part important del sector; amplificar les denúncies; pensar en accions de suport mutu; generar maniobres conjuntes, i establir un espai comú de coordinació i recursos.

Programa

16:00h    Inici. Presentació

16:15h – 17h    Introducció/cafè. Xerrades a càrrec de:

Jorge Luís Marzo.Historiador de l’art, comissari d’exposicions, escriptor i professor. www.soymenos.net

Ruben Martínez. Investigador, professor i consultor. Membre fundador de ZZZINC. www.leyseca.net

Lluís Cabrera. Fundador del Taller de Músics.

www.tallerdemusics.com

17h – 19:30h    Presentació de col·lectius. Exposició / Propostes / Accions:

AADPC. Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya
L’AADPC va nèixer l’any 1981 a l’empara de la Llei d’Associacions Sindicals de 1977 i és un organisme, de caràcter professional, sindical, autogestor i autònom que aglutina actors, directors i escenògrafs que desenvolupen la seva activitat a Catalunya.
http://www.aadpc.cat

ACCA, Associació Catalana de Crítics d’Art
L’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) és una associació que agrupa professionals actius en els àmbits de la crítica, la difusió i l’estudi del fet artístic, el comissariat d’exposicions, la museologia, la docència i l’escriptura de l’art.
L’ACCA actua com a associació de caràcter professional i al mateix temps aspira a tenir una presència activa en la vida artística i cultural, generant debat i opinió i exercint d’interlocutora amb institucions i entitats.
http://www.acca.cat

Ad’EC , Associació d’Escenògrafs de Catalunya
L’Associació d’Escenògrafs de Catalunya va néixer a Barcelona l’any 1998 amb la finalitat d’organitzar, representar i defensar els interessos dels escenògrafs, així com promocionar i difondre el seu treball. El perfil del nostre associat abasta tots aquells professionals que es dediquen a concebre i dissenyar els elements visuals d’una escenificació: escenògrafs, figurinistes, il·luminadors, estilistes, directors d’art i altres especialistes del camp de l’escenografia, ja sigui per espectacles en viu, audiovisuals, exposicions o altres esdeveniments.
http://www.escenografia.org

Antic Teatre – Espai de Creació
Antic Teatre és un dels referents de l’escena independent actual. Un centre de recursos de les arts multidisciplinars per a la investigació i el desenvolupament de nous llenguatges escènics.
http://www.anticteatre.com

APCC , Associació de Professionals de Circ de Catalunya
L’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) és una entitat privada, independent i sense ànim de lucre que té l’objectiu de promoure i difondre el circ en la vida cultural, social i econòmica del país. Fundada l’any 2004, l’APCC cohesiona i vertebra el sector des dels seus inicis representant les diferents branques professionals del circ català: artistes,tècnics, empresaris, representants,gerents, directors, dramaturgs,escenògrafs, coreògrafs, crítics, teòrics i docents. Amb gairebé 300 professionals associats, l’APCC representa el sector del circ a Catalunya.
http://www.apcc.cat

APGCC , Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya
L’APGCC és la plataforma que aglutina els professionals de la gestió cultural de Catalunya provinents de tots els àmbits i especialitats de la gestió cultural.
http://www.gestorcultural.org

Associació Cultura Social
Associació cultural que treballa per promoure i sensibilitzar una Cultura inclusiva, la participació creativa, el consum responsable i la responsabilidad social. Operen bàsicament des d’Internet per mitjà de les xarxes socials.
http://www.culturasocial.org.es

Drap-Art
Drap-Art promou el reciclatge creatiu en les seves diverses facetes des de 1995. És un projecte centrat en l’art plàstic que també toca els àmbits d’educació, sostenibilitat, economia i societat. Drap-Art organitza anualment el Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya i realitza exposicions i tallers al llarg de l’any.
Drap-Art és una plataforma d’artistes plàstics emergents i convidats destacats pel seu treball amb escombraries, andròmines i altres deixalles materials i conceptuals.
http://www.drapart.org

Grup d’Educació de l’AcampadaTRS
El Grup d’Educació de l’AcampadaTRS va sorgir arran del 15M. Un grup de persones de Terrassa implicades en el món de l’Educació ens vam anar trobant i des d’aleshores ens dediquem a informar i sensibilitzar la societat del fet que l’educació és un dret, no un privilegi i que cal lluitar per mantenir aquest dret reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això, també recolzem les accions que s’emprenen a Terrassa i a d’altres indrets de Catalunya i de l’Estat per pressionar la classe política en defensa d’aquest dret fonamental de la persona al llarg de tota la vida.
http://www.facebook.com/educacio.acampadatrs
http://www.eduacampadatrs.wordpress.com

Orquestra del Caos
Creada a Barcelona l’any 1994, la Orquestra del Caos és un col·lectiu interdisciplinari d’artistes especialment orientat al desenvolupament de projectes relacionats amb la Música Experimental i Art Sonor. Entre d’altres projectes, gestionen Sonoscop – Arxiu d’art sonor i música experimental, En Red O – Simposi de Música Electroacústica, Alg-O – Mostra de projectes sonors i Zeppelín – Festival d’arte sonor
http://www.sonoscop.net

PLAQUEM, Plataforma per la qualitat a l’educació musical
Es tracta d’un espai de crítica i recerca de l’educació musical.
La plataforma està formada per professors de música de l’àmbit públic i privat, i va iniciar l’activitat a l’any 2009 després de detectar-se una “bombolla” pedagògica en l’àmbit de les escoles municipals de música a Catalunya.
http://www.plaquem.blogspot.com.es

Plataforma Aturem Eurovegas
Som un grup d’entitats i ciutadans/es que tenim en comú la preocupació per l’amenaça de la construcció d’un macrocomplex d’oci i joc a Catalunya, concretament al Delta del Llobregat, que està negociant el Govern i la companyia Las Vegas Sands Co.
Aquest projecte de macrocomplex no tan sols afecta al model econòmic i territorial sinó que es presenta també com un espai de cultura. Quin model de cultura volen imposar des d’Eurovegas? quin efectes en el patrimoni cultural comportaria l’implantació d’aquest macrocomplex?
http://www.aturemeurovegas.wordpress.com

Plataforma CRIM – Creadrors Independents en Moviment
La Plataforma CRIM, Creadors Independents en Moviment,  neix a Barcelona l’octubre del 2010. CRIM agrupa més de 50 artistes de les arts escèniques que treballen professionalment en la creació i el desenvolupament de pràctiques i pensament contemporanis, al voltant de la dansa i del cos com a mitjà d’expressió.
La plataforma CRIM sorgeix com un espai d’unió, acció, intercanvi i reflexió entre artistes independents de diverses edats i experiències, amb l’objectiu comú de generar iniciatives que ajudin a millorar, dignificar, enriquir i donar visibilitat a les seves pràctiques artístiques.
http://www.plataformacrim.wordpress.com

Plataforma SOS Cultura
La Plataforma SOS Cultura per a la defensa dels serveis i equipaments culturals al servei del bé comú, neix de la voluntat de suport mutu  i unitat en l’acció de diferents Comitès d’Empresa i delegats sindicals d’institucions culturals públiques o quasi públiques i es vol obrir a la participació individual i col·lectiva de totes aquelles persones o entitats que comparteixin els seus objectius. Col·lectius de treballadores de Liceu, MACBA, MNAC, CCCB, ICUB, TNC i Casa Asia.
http://www.sosculturaplataforma.wordpress.com

Red de Profesionales de Educación en Museos y Espacios de Arte
Iniciativa que es va impulsar a partir de trobades a Lleó, Madrid i Barcelona amb la participació d’educadors, investigadors i activists de diferents punts de l’estat espanyol per tal de legitimar, dignificar i promoure el debat sobre les pràctiques educatives en museus, espais i projectes d’art. Aquesta xarxa està actualment en estat latent pel que fa a organització i accions, però es manté en contacte per mitjà d’un grup de facebook bastant actiu.
http://www.rpemea.wordpress.com
http://www.facebook.com/groups/191376810891126

Teatron
Teatron és una plataforma online independent creada per ser utilitzada per artistes, públic i professionals de la creació transdisciplinar que provenen d’una versió expandida de l’escena: l’acció en l’art, la videocreació, el moviment, la paraula, el so, la imatge, el transmèdia, etc.
http://www.tea-tron.com

.
TTP, Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics
L’ Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (TTP) és una associació sense ànim de lucre formada per companyies professionals de teatre (arts escèniques i musicals: dansa, circ, teatre, teatre de carrer, titelles, animació) familiar
que va néixer l’any 2000 amb la voluntat de promoure i vetllar per la qualitat del sector a Catalunya.
http://ttp.cat/

Unió d’artistes Animaidea Revolution
Plataforma que reivindica el reconeixement dels drets dels artistes i el lliure exercir creatiu en l’espai públic de tota persona que demostri la seva formació o experiència professional. Remarca i denuncia la manca de respecte i la greu deficiència de drets reals que els artistes haurien de tenir reconeguts i protegits de manera pràctica i estable. I tanmateix reivindica un reconeixement legal pràctic de manera que els artistes professionals, estiguin veritable i totalment protegits amb els mecanismes necessaris funcionant en la realitat quotidiana.
www.facebook.com/groups/unionartistica

XarxaProd
Xarxa d’espais de producció d’arts visuals de Catalunya integrada per: ACVic; BaumannLab; Bòlit; Cacis, El Forn de Calç;  Cal Gras; Can Xalant; Centre Cultural La Mercè; Centre d’Art i Natura; CeRCCa; Concèntrica-Espai d’art Moritz; Eina; Experimentem amb l’Art; Hangar; Homesession; IDENSITAT; La Escocesa;  La Rectoria; La Xina A.R.T; L’Estruch; Nau Côclea; Nau Ivanow; Priorat Centre d’Art;  Espai d’Arts Roca Umbert;  tallerBDN; T Art Centre; Telenoika; TPK Art i Pensament Contemporani.
http://www.xarxaprod.cat

19:30h – 21h    Debat obert. Propostes d’acció col·lectives.

LOCALITZACIÓ:

Diumenge 8 juliol 2012 a les 16h.
Parc Ciutadella (davant l’Institut Verdaguer)

PLÀNOL

FOLLOW THE TIPI


……………………………………………………………………………………………………………..

NO AL TANCAMENT de radio contrabanda- donem suport a les ràdios lliures

Banner-300-200
“La Subdirecció General d’Ordenació de l’Espai de Comunicació Audiosivual ha notificat l’obertura d’un Període d’Informació Prèvia per a investigar les emissions radiofòniques realitzades desde la zona (Turó de la Rovira) en la que es troben els equips d’emissió de Ràdio Contrabanda, pretenent així sota intimidació i abús legal, tancar la seva emissió.

Demanem l’anul·lació inmediata d’aquest expedient que ordena a Ràdio Contrabanda deixar d’emetre des del Turó de la Rovira, i exigim la concessió de títols habilitants que regularitzin les emissions de les ràdios lliures a Catalunya.

Considerem greu i irresponsable aquesta actuació que afecta a desenes de colectius socials i culturals que participen a Contrabanda FM, i a tots els mitjans lliures, així com a les persones que els escolten.

En defensa de les ràdios lliures i no comercials, contra el tancament de Ràdio Contrabanda

(RECOGIDA DE FIRMAS EN  oiga.me)”

 

REUNIÓ DE TRIBUS Trobada al P.A.R.C. (Persones Afectades per les Retallades a la Cultura)

Dia: diumenge 8 de juliol a les 16 h.
Lloc: Parc de la Ciutadella, Insititu Verdaguer

Després d’un any de treball en comú de moltes persones que treballem en cultura identificades amb el moviment del 15M i de les discussions i debats sobre la deriva que pren el sector cultural que es recullen en el document la Declaració de la Comissió de Cultura d’AcampadaBCN (enllaços a baix) i davant l’evidència que la situació cada vegada és més conflictiva i que són moltes les treballadores de la cultura que ja estan patint els efectes del saqueig a què ens estan sometent, plantegem la necessitat d’establir un espai de coordinació, visualització i acció on amplificar la veu de les afectades per les retallades en cultura.

El sector cultural arrossega situacions endèmiques de precarietat, inestabilitat i instrumentalització política i econòmica des de fa temps. Ara, la situació de moltes persones, col·lectius i entitats que treballem en el sector empitjora dia a dia. Amb aquest paisatge desolador que ens estan dissenyant, entenem que es fa necessari aquest espai d’unió de forces i sinergies, tant del món de la cultura com de l’educació, com a part essencial en el constructe cultural i l’imaginari col·lectiu.

Per aquestes raons, us convoquem a una trobada amb aquests objectius:
– compartir conflictes, informacions i lluites en què moltes de nosaltres estem implicades
– amplificar les denúncies
– pensar en accions de suport mutu
– generar maniobres conjuntes
– establir un espai comú de coordinació i recursos

Convidem els col·lectius en conflicte a fer presentacions breus de 10 min cadascuna. Amb aquesta guia:
– Estat de la qüestió
– Propostes
– Accions

Dia: diumenge 8 de juliol a les 16 h.
Lloc: Parc de la Ciutadella, Insititu Verdaguer

Creiem que és molt important que hi sigueu per explicar la vostra situació.
Si voleu assistir-hi, sisplau, ompliu aquest petit formulari (click ) abans del 30 de juny i ens posarem en contacte amb vosaltres.
ATENCIÓN PROGRAMA COMPLETO.   PERO IGUALMENTE TENDREMOS UN TIEMPO PARA PROPUESTAS Y DEBATE. CONSULTAR EL PROGRAMA AQUÍ

També podeu confirmar responent a aquest mateix email. culturaacampadabarcelona@gmail.com

Moltes gràcies,
Grup de la Comissió de Cultura de l’Acampada de Barcelona

………………………………………………………………..
15M : CULTURA ACAMPADA BARCELONA + Info:
EMAIL: culturaacampadabarcelona@gmail.com
BLOG: https://culturaacampadabcn.wordpress.com
FACEBOOK:  Cultura Acampada Barcelona <http://www.facebook.com/groups/acampadabcncultura>
TWITTER: @CulturaBCN <http://twitter.com/%23%21/CulturaBCN>
WEB 15M: http://www.acampadadebarcelona.org/es/comisiones/cultura
…………………………………………………………………
DECLARACIÓ DE LA COMISSIÓ DE CULTURA D’ACAMPADABCN DE PLAÇA CATALUNYA
https://culturaacampadabcn.wordpress.com/declaracio-declaracion/declaracio_comissio_cultura_acampadabcn
…………………………………………………………………

Seguimos

Estamos de vuelta y solo queremos recordar que podéis seguirnos en este mismo blog, en el twitter @CulturaBCN o en el grupo Cultura acampada Barcelona.

Y sobretodo acudiendo a las asambleas.

Las convocatorias la iremos poniendo en el calendario y que tenemos muchas ganas de contar con tod@s para seguir adelante.

PROXIMA ASAMBLEA 27 DE MAYO 18HORAS EN CAIXA FORUM…